Pàtria potestat i guarda i custòdia

El nombre de divorcis i de ruptures de parella, la mobilitat laboral i la facilitat de les comunicacions han convertit en un fenomen relativament freqüent situacions de forta controvèrsia entre progenitors divorciats o separats quan un d’ells, el que ostenta la guarda i custòdia dels fills, decideix unilateralment emportar-se’ls a residir a una altra localitat, allunyada d’aquella en què es va desenvolupar la vida familiar durant la normalitat matrimonial, i ho fa, no només sense el consentiment de l’altre progenitor, que també, recordem, probablement ostenti la pàtria potestat, sinó inclús sense que aquest ho sàpiga.

És necessari actuar ràpidament. En primer lloc, perquè aquest tipus d’actuacions per part del progenitor custodi no son lícites, atès que la decisió sobre el lloc de residència dels fills menors no és una qüestió relativa a la guarda i custòdia, sinó a la pàtria potestat. Però és que a més, si es consolida la nova situació de fet i el menor arriba a trobar-se en una situació d’estabilitat i equilibri al nou domicili, és probable que els tribunals, en atenció a l’interès del menor, decideixin no revertir la situació, encara que tingui un origen il·lícit o èticament reprovable.

Sent així, el procediment per a modificar les mesures que es van establir en la sentència de divorci o les mesures paternofilials, encara que seria la idòni, probablement no sigui l’eina legal més eficaç, perquè sota els tràmits d’aquesta, quan es resolgui aquest assumpte, haurà transcorregut molt de temps i potser s’haurà consolidat la situació de fet del menor en aquesta nova localitat. Inclús sol·licitant mesures provisionals, la tardança seria poc eficaç per a resoldre aquesta qüestió, ja que tothom sap que a causa de la sobrecàrrega de feina que hi ha en la immensa majoria dels jutjats, es solaparien la vista principal i la vista d’aquestes mesures provisionals.

Millor acudir a un expedient de jurisdicció voluntària. És un procediment més ràpid, breu i senzill en què el jutge decideix, no en quin lloc ha de viure el menor, sinó a quin progenitor li correspon decidir el lloc de residència d’aquest. Prendrà aquesta determinació analitzant les circumstàncies del cas i, molt especialment, l’interès del menor, atenent a la vinculació del nen amb un i altre progenitor i el nivell d’arrelament social d’aquest al lloc d’origen i al de trasllat, entre altres factors.

Dins dels expedients de jurisdicció voluntària, hi ha una segona modalitat, en la qual es demana al jutge, no només que atribueixi a un o altre progenitor la facultat de decidir sobre aquesta qüestió, sinó que adopti mesures de protecció del menor, perquè el progenitor no custodi considera que aquest trasllat perjudica clarament el menor, i els demana que adoptin mesures urgents sobre la guarda i custòdia, règim de visites, etc. Aquí es tracta de convèncer el jutge que s’ha generat una situació de risc per al menor, fent que la normal evolució afectiva i emocional d’aquest minvi davant l’absència d’un progenitor, i inclús de la família extensa. Aquestes mesures seran més urgents, advertim, com menor sigui l’edat del nen.

En situacions de conflicte entre progenitors en l’exercici de la pàtria potestat, els nostres professionals us assessoraran adequadament i defensaran els vostres interessos i els dels vostres fills.