Reobertura del concurs

La Llei Concursal és molt restrictiva pel que fa a la reobertura del concurs, reduint-la pràcticament a la hipòtesi de conclusió del concurs per finalització de la liquidació o insuficiència de massa activa.

La base de la reobertura és, d'una banda, patrimonial, perquè està vinculada a l'aparició sobrevinguda de béns o drets amb els quals satisfer els creditors, i, d'altra banda, processal, perquè es persegueix la simplificació de tràmits ja realitzats prèviament en el procés concursal.

En el cas d'una persona jurídica, la reobertura es limita a la liquidació dels béns i drets que van aparèixer després de la conclusió, sense preveure l'obertura de la secció de qualificació.

La legitimació per sol·licitar la reobertura del concurs d'una societat recau en els creditors insatisfets que van ser part del procediment conclòs, així com en els socis, membres o integrants que siguin personalment responsables, d'acord amb la legislació vigent, dels deutes de la societat deutora.

L'administració concursal ha de procedir a l'actualització de l'inventari eliminant els béns i drets que ja no integren el patrimoni del deutor, inclosos els que s'hagin incorporat al referit patrimoni i corregint el valor de mercat dels preexistents.

Una recent sentència del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat contra la reintegració a la massa concursal d'un bé (un vehicle), tal com havia sol·licitat l'administració concursal d'una empresa sobre la base del fet que se n'havia simulat la compravenda, perquè realment no s'havia pagat res per ell.

El destinatari de la transmissió deia que la reintegració ja no era possible si no es basava en fets nous o desconeguts en el moment en què es va acordar la conclusió del concurs, cosa que no és el cas, ja que l'administració concursal en aquell moment va rebutjar promoure la seva rescissió quan va sol·licitar la conclusió del concurs.

Efectivament, un any després de la conclusió del concurs per insuficiència de massa  activa, es va reobrir a petició d'un creditor per l'aparició de nous béns i la possibilitat de dur a terme accions de reintegració; i és llavors quan l'administració concursal exerceix l'acció de reintegració del vehicle esmentat.

El Tribunal Suprem considera possible exercir tota mena d'accions de reintegració, sigui quina sigui la seva finalitat i hagin estat o no avaluades per l'administració concursal abans d'instar a la conclusió del concurs. Tot i que pot semblar estrany que l'administració concursal, que era conscient de l'existència de la venda de l'automòbil, hagués valorat llavors que no hi havia accions viables de reintegració, res li impedeix que, un cop reobert posteriorment el concurs a petició d'un creditor, s'instés la reintegració d'aquesta transmissió del cotxe.